Estem tan acostumats a que la premsa del cor i d'altres mitjans ens mostrin una Amy Winehouse fosca que no ens en hem adonat que aquella noia dolenta que està enganxada a les drogues i l'alcohol és una icona musical del s. XXI. Assenyalada com la nova reina del soul, que també toca jazz i blues, Amy Winehouse ja va sorprendre des del seu primer àlbum "Frank" (2004) i es va consolidar al nivell més alt amb el seu segon treball "Back to Black" (2007) que la va fer mundialment reconeguda, gràcies a cançons com "Rehab".
Quan li pregunto a algú si li agrada Amy Winehouse (musicalment parlant), quasi sempre em responen amb paraules o frases que contenen "boja", "addicta a les drogues", "alcoholica", "extravagant" i un llarg etc. Cada dia mirem la TV i ens quedem indiferents, però la vida privada d'una cantant ens exalta d'allò més.
Havieu escoltat mai una veu així, tan poderosa? I unes lletres tan directes com les d'aquesta cantant? Encara que sovint hi solti una paraula malsonant, la conjunció d'aquesta veu amb les seves lletres fa que la seva música no deixi indiferent. Si no em creieu, us invito a comprovar-ho.-
I a partir d'aquesta opinió,us convido a que reflexioneu sobre l'art,els artistes,els límits,la transgressió,les cadenes que ens mantenen lligats a allò que anomenem personalitat,els judicis i prejudicis socials i les llibertats individuals.Potser l'ésser humà ha de sofrir per poder ser artista? O l'artista sofreix perquè no pot ser humà?
I si ens decidim a trascendir les nostres personalitats? Creieu que perdriem la identitat?.Sigui com sigui,tots som addictes a alguna cosa.Addictes emocionals,al cap i a la fi (ei!,no ho dubtis).Però em pregunto,¿tots podem ser artistes? Quan dic,sóc artista o escriptor...ho sóc?
T'estimo Amy
(Mr.Wandering&Mr.Kimberly)
No hay comentarios:
Publicar un comentario