El Somriure de Ryo.

                                                    

     Ryo havia deixat aquell home, que quasi no coneixia, adormit a l’habitació del love hotel que tenia forma de vagó de metro. Abans que ell es despertés va agafar la seva bossa de mà i, sense fer soroll, va marxar.  

     Al creuar la porta de sortida, va abaixar la mirada i va somriure en secret. Ja no era la mateixa. Encara que seguiria portant la mateixa vida  d’abans, no seria la mateixa. Ara, fins i tot es podia permetre el luxe de somriure.

     Quan jo la vaig veure, baixava les escales mecàniques del metro. Ben posada, però amagant un somriure  tímid, com quan un nen petit ha fet una entremaliadura. Va passar per davant meu i em va somriure.  Va aturar-se per esperar el pròxim tren.

     Quan aquest va arribar, va pujar-hi tranquil·lament. Recordo com somreia quan el tren va accelerar.

The Virgins Suicides (Las Vírgenes suicidas, 1999)

Els nois, que encara estaven entrant al sensacional món de l’adolescència, s’estaven asseguts al davant de la casa, observant-la de fit a fit. No volien perdre’s res del que passava allà dintre.

Embadalits, intentaven veure encara que fos un petitíssim tros de pell o el reflex ros dels cabells d’alguna d’aquelles germanes, al passar per davant una finestra o alsortir de casa per ficar-se ràpidament al cotxe, sota l’atenta i estricta mirada de la mare i la mirada perduda del pare.

Les germanes Lisbon, encara que no sortien gaire de casa (gràcies a una mare ultracatòlica i un pare sense veu ni vot) eren com un mite, com unes dees que vivien tancades a un palau, a la part més alta del mont Olimp. Tot i així, ningú podia parar de pensar en elles.

La pressió que exercien els seus progenitors, feu que prengueren una dràstica desició: suïcidar-se. I aquest fet, que encara reforçà més el mite de les germanes Lisbon, se’ns explica de la manera més poètica i subtil.

Tothom les recorda. Sempre que passen per davant de la seva antiga casa, ningú pot evitar girar el cap per recordar alguna imatge d’aquelles noies que van transformar les ments de tothom qui havia tingut contacte visual amb elles.

         “The virgins suïcides” (Las vírgenes suicidas, 1999) fou el debut cinematografic de la directora Sofia Coppola. Aquesta producció nord-americana està basada amb la novela homònima de Jeffrey Eugenides. Explica la història de la bellesa, de la torbació. El món del barri es trenca quan una de les cinc germanes es suïcida. Llavors els nois que sospiren per les germanes no poden unir la idea d’una bellesa tan pura com la que habita en aquella casa i una història tan tràgica. El mite de les noies de pell blanca i pèl ros acaba quan decideixen siucidar-se totes. Al barri res tornarà a ser el mateix.

Filmografia de veritat a http://www.zinema.com/pelicula/2000/lasvirge.htm