Tot gira al meu voltant. Les línies rectes es
tornen corbes i tot es veu borrós. Al principi tot comença amb un soroll
metal·lic. “Click”. Alguna cosa s’ha disparat i és aquí quan tot es comença a
bellugar. Sóc al centre, quiet. I tot comença a girar. Perdo de vista l’home
del maletí que s’avorreix esperant el pròxim convoi. Més tard el tornaré a
veure. Veuré de reüll com puja al vagó i no veuré com marxa el tren, perquè
estaré observant l’altre costat. Vaig veient tot el que rodeja el meu petit
món. Les escales d’accés, la màquina de fotografiar, les vies. Tot es repeteix.
Però cada cop la velocitat de gir és fa més intensa fins que arriba un moment
en que tot es torna borrós. Tanco els ulls. Sóc al centre del caos. Els sorolls
es confonen, com els colors. I noto com alguna cosa dintre meu s’eleva i vol
sortir a fora.