Com a bon americà.

       Aquell és un americà com cal. Botes de punta, barret de cowboy i tota l’indumentària que li cal portar a un americà de debò. Caràcter cent per cent genuí.

            Surt de la carretera que creua els Estats Units de punta a punta i després de fer una  gran polseguera amb els pneumàtics de la seva ranxera “BobCat” (genuïnament americana) aparca el vehicle al pàrquing d’un bar polsegós de carretera. Apaga el motor de la ranxera i el “cassette” country que ha estat escoltant deixa de sonar. No tanca el cotxe amb clau perquè tothom sap que aquell és un cotxe americà d’un americà com cal, que es fa respectar.

            Caminant amb fatxenderia i tocant-se els pèls del bigoti es dirigeix cap a la porta d’entrada del local. Hi ha un cartell que resa “obert les 24 h”. No totes les lletres es poden llegir, tal com mana el codi del perfecte bar de carretera americà. De quant en quant s’apaga amb un soroll elèctric, però es torna a encendre al cap de poca estona.

            Entra i tothom se’l queda mirant. Forma una respectuosa estampa. La llum li pega per darrera i ell queda a les fosques. Els que són asseguts a la barra es tapen la vista perquè el sol els enlluerna. Algun remuga, però no s’atreveix a dir-ho gaire alt. Aquell de la porta és molt americà i amb aquesta gent de l’Amèrica profunda no t’hi pots posar.

            Per la cara  que posa la cambrera al veure’l arribar, endevina que avui no tindran sexe a la part del darrera del bar. Des de que va trobar un pou de petroli a la seva finca poques dones es resisteixen als seus “encants”. Tot i així avui no hi haurà res de res.

            Sense dir res s’asseu al típic compartiment de bar de carretera i es queda mirant als homes de la barra que el miren. Al veure’s descoberts, aquests es giren cap a les seves begudes. Quan la cambrera va a prendre-li nota ell la mira de dalt a baix i fa una ganyota obscena. “Avui no” diu ella. Però ja és massa tard. L’home de la cambrera, un americà com un armari, ha estat observant l'escena des de la cuina, esperant que aparegui el que li fa l’amor a la seva dona. Ara ja l’ha descobert i allí se’n munta una de ben americana, amb cops de punys, insults i botelles trencades.

            Quan  l’autèntic americà surt del local amb diverses ferides i l’orgull americà ferit es troba que li han punxat les rodes de la ranxera. Les seves botes genuïnes hauran de demostrar de quina pell és el país on han estat fetes. El barret de cowboy s’ha quedat dintre del bar però les botes, l’únic que no ha rebut una bona estomacada, les porta posades. Així comença a caminar pel desèrtic paratge tan típic de l’interior Yanqui.

            Com a bon americà tornarà i es venjarà.I prega a Déu que la seva ranxera segueixi al lloc on és aparcada.

            I més val que el “cassete”country hi sigui a dins.