La via subterrània és la meva columna. El tren que hi passa
de manera costant és el dit que algú em passa per la columna. I el soroll i el
tremolor que provoca el comboi al passar són els pèls més petits del cos, que
se m’ericen.
Els trens no paren d'arribar i marxar.Tot al meu voltant és frenesí, gent amunt i avall. Tot i així jo estic sol, sol al meu refugi... Aquesta estació també és el vostre punt d'arribada, podeu deixar les vostres maletes.
