Botins de Colors

El peu, calçat amb el botí marró, va avançar sense fer soroll al xafar el terra. Després va venir el torn de l’altre peu, el que era calçat amb el botí vermell, que tampoc feia soroll al xafar el terra. Botí marró i botí vermell s’anaven alternant i els seus colors contrastaven amb el color insípid del terra.

Al cap d’una estona d’estar observant-me els peus, amb aquell joc de colors, em vaig sentir volàtil, com si els meus peus s’aixequessin del terra i caminessin uns centímetres per sobre la superfície. Podia volar, o almenys m’ho semblava.