The Lost Underground Station

martes, 11 de octubre de 2011

La reina de les serps o Els vampirs desconeguts.

Quentin Tarantino (guió) i Robert Rodriguez (direcció). Ells són qui m'han ensenyat que hi ha més maneres de beure cervesa. També són ells qui m'han ensenyat que les serps que fan més d'un metre i mig de llargada no sempre es mengen les persones. Que si jugues amb foc, no sempre et cremes. 


Qui no recorda aquest moment de la pel·lícula "From Dusk Till Dawn" (Abierto hasta el amanecer), on Salma Hayek, que representa a una vampiressa que trenca els tòpics, apareix amb una capa, que més tard es lleva. L'envolta una serp blanca que contrasta amb la seva pell bruna. Com l'animal que du al cos, les seves contorsions sensuals, que deixen els vampirs camuflats del bar i els protagonistes del film (George Clooney i el mateix Quentin Tarantino), hipnotitzats als taborets.

Salma Hayek li digué a Robert Rodríguez, el director del film, que li hauria de contractar una coreògrafa per poder fer l'escena del ball. Però Robert Rodríguez, director conegut per la seva capacitat de fer pel·lícules amb baix pressupost i rodatges que no s'allarguen, li contestà que ell no tenia tants diners i que hauria d'improvisar. Aquí teniu el resultat d'aquesta improvisació, que restarà en l'imaginari universal "secula seculorum".

Sempre havia imaginat que els vampirs venien d'Europa de l'est. Que vestien teles gruixudes, que els tapaven tot el cos. I que tenien les pells pàl·lides, fet que els feia parèixer malaltissos. Que no es relacionaven gaire, evitant exposar-se al públic. Després de veure la pel·lícula em vaig quedar una bona estona reflexionant sobre els vampirs. Però ara que se que hi ha vampirs a Mèxic, vampirs de pell bruna i lleugers de roba fa que em pregunti si era mentira tot allò que havia anat coneixent sobre els vampirs des de que era un noiet. 

(Els encarregats de la banda sonora són el grup Tito i Tarántula. En aquest cas, el tema per al ball és "After Dark", del mateix grup. Un tema perfecte per a culminar un moment que et deixa amb ganes de més).
Aquesta pel·lícula va ser prohibida a Irlanda fins el 2000. D'altres països tan sols van optar per censurar alguna escena

1 comentario: