La bombolla del lladre.

“Quan preparava algun cop, m’agradava entrar en escena uns dies abans. Al cap i a la fi jo era un lladre clàssic. Com els de les pel·lis clàssiques. Aquelles en blanc i negre, oi que m’entens?” em diu, tot seient al meu davant.

       Al veure el meu desconcert, afegeix “em refereixo a aquells lladres de guant blanc que roben joies de la corona i coses per l’estil. Aquells que baixen amb una corda lligada a la part més alta de la cúpula i que no fan sonar l’alarma. I que van ben vestits. Jo tenia un frac que només treia de l’armari per aquestes grans ocasions”.

Li pregunto què volia dir entrar en escena uns dies abans. “Ah, això...” i baixa la mirada. Sembla avergonyir-se’n, però al cap d’una estona contesta amb una veu i un posat greus “quan ets a punt de fer una cosa així, necessites tota la inspiració possible per no tornar enrere. Jo, per exemple em vestia uns dies abans i actuava de la manera més estirada possible, per casa. Així reafirmava el meu ego. Visc sol. També escoltava música propia de pel·lis de lladres. Però de lladres amb classe, esclar.  Ja saps, com la banda sonora del James Bond –aquest si que en sabia: tot i no ser lladre feia uns bons cops-. De totes les cançons que m’inspiren els dies anteriors al cop, la meva preferida és Summertime, de Julie London. És dels 60 però em val igual. La música no mor, no és així?”

Mira cap als dos costats, se’l veu neguitós. S’aixeca i se’n va, caminant depressa, controlant el seu voltant. Mira de reüll i du les mans a les butxaques.

Ara no anava amb l’uniforme de feina i com parlava en passat, endevino que ha abandonat la professió. Però no em costa imaginar tota la bombolla que creava abans d’un robatori: els guants blancs, impol·luts, ben posats. El seu frac i la corbata. El posat, de senyor altívol. El silenci respectuós. El veig, també, baixant per la corda, enganxada a una cúpula lluminosa d’una gran ciutat francesa. I tot es transforma en una pel·lícula. Potser a fora l’està esperant una senyoreta amb ulleres de sol i mocador de ratlles al cap.