Els trens no paren d'arribar i marxar.Tot al meu voltant és frenesí, gent amunt i avall. Tot i així jo estic sol, sol al meu refugi... Aquesta estació també és el vostre punt d'arribada, podeu deixar les vostres maletes.
The Lost Underground Station
jueves, 9 de agosto de 2012
Com més ràpid corris existirà un món o un altre.
"Com més ràpid corris, més ràpid es desdibuixaran les
figures
al teu voltant", es diu a si mateix, accelerant la velocitat de la seva
carrera. Sap que si ho fa, totes aquelles persones que es va trobant pel carrer
es transformaran en siluetes sinuoses, pinzellades d’un Munch inexistent
al present. No existiran ni vehicles ni carrers, convertits en línies borroses
i colors difuminats. El món conegut perdrà, com sempre que ho fa, el seu
significat, per renàixer en un altre que tothom diu “irreal”. Tot i això, i
encara que ningú estigui dacord, ell creu que el món vertader és el de les
línies i colors difuminats. No suporta l’altre, tan ben definit. Fa molt temps
que va decidir quin seria, per ell, el món real i quin seria l’imaginari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario