Benvinguts a l'estació de metro perduda.

El llum del sol em molestava. No tenia ningun lloc per anar. Pràcticament havia sortit de casa per sortir. Després de passar per multitud d’aparadors, passos de vianants, edificis emblemàtics i creuar-me amb gent de totes les edats, races i colors i amb gossos sense amo ho vaig veure clar. Allí, en aquell senyal que ficava “Metro”, vaig veure la meva salvació. Mentre baixava les escales mecàniques el món de la llum i de la confusió va deixar pas al món de les foscors. Allí dintre tot era diferent, es respirava un ambient totalment diferent. De sobte tot es va paralitzar: havia decidit que em quedaria a viure allí. Benvinguts a The Lost Underground Station (l'Estació de metro perduda). Teniu tot el regne de les profunditats per vosaltres